Las preguntas comunes que hacemos a todas nuestras inspiraciones.
· ¿Cuáles son tus referentes?
Tinc bastants referents personals –crec- i deu ser perquè sempre he
estat molt curiós i els meus interessos són molt amplis (potser
massa!). Ja ho he escrit en algun altre lloc: si penso en els mestres
que em van inspirar més en la meva formació a filosofia destacaria
sobretot José María Valverde, però també Francesc Fortuny o Miguel
Ángel Granada. Si vaig abans en els meus pocs anys a Econòmiques
recordo que em van impressionar molt Ignacio de Otto Pardo i Manuel
Sacristán.
· ¿Qué libros recomiendas para el Trabajo?
1) Ernst Gellner (1994) El arado, la espada y el libro. La
estructura de la historia humana, Barcelona: Península.
És una brillant síntesi macrofilosòfica de la història humana. Recordo
que quan el vaig llegir ja fa molt temps vaig pensar que m’encantaria
poder escriure en el futur alguna cosa semblant.
2) Inglehart, R.; Welzel, C. (2005). Modernization, cultural change,
and democracy: The human development sequence. Cambridge University
Press.
Un dels llibres que sintetitzen les conclusions de les “Enquestes
mundials de valors” i, per tant, ens donen una perspectiva
impressionant i de gran rigor de l’estat actual de les diverses
mentalitats i valoracions de la humanitat, així com una bona
aproximació a la seva evolució en les darreres dècades.
3) Michel Foucault (1982) Vigilar y castigar, Madrid, Siglo XXI.
Recomano tota l’obra de Foucault i abans que de Vigilar i castigar em
vaig apassionar per L’arqueologia del saber i Les paraules i les coses.
Però ara confesso que m’interessen més tota la seva obra posterior a
Vigilar i castigar, potser especialment la pòstuma.
· ¿Una música?
Bach i Mozart (destaco “La flauta màgica”) i el folk de Serrat, Llach
· Un espacio, un lugar, una experiencia...
El meu pare en principi no era el model social de “gran triomfador”, hi
vaig tenir els habituals “xocs educatius” i sovint la relació era
relativament distant com era l’habitual llavors. Vaig experimentar en
mi –però- un lent, sòlit i a la fi francament admiratiu reconeixement
per la seva manera intel.ligent, ètica i planera d’encarar la vida i
fer-la millor pels qui l’envoltaven. Així un dia, passada
l’adolescència en què com tants altres creia haver “matat” el pare i
superat tot l’entorn social-familiar heretat, vaig experimentar la
“sorpresa filosòfico-vital” del moltíssim que havia “après” el meu pare
mentrestant jo anava aprenent unes poques coses sobre la vida i la
filosofia (segons ve a dir meravellosament Mark Twain).

Gonçal Mayos
Nos gusta su mirada de sobrevuelo o macrofilosofía y la proximidad de un filósofo dedicado a pensar nuestro tiempo.
Filósofo y profesor en la Universidad de Barcelona. Estudia los grandes movimientos como el Romanticismo o la Ilustración y su influencia contemporánea.
Entrevistamos a



Mira la video-entrevista completa.
Y aquí te dejamos más...
También te puede interesar...
Inspiraciones:
Santiago López Petit.
Artículo:
Byung-Chul Han
NUESTRO
CUESTIONARIO
OFF THE
RECORD