Cura sui
Escuela filosófica de la actitud
Filosofía para la vida
  • Grey Instagram Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey Twitter Icon
  • Grey YouTube Icon

C. Vallès, 92. Sant Cugat del V.

guenos en Facebook

guenos en Twitter

Estate al día de nuestro Blog

  • Grey RSS Icon

Síguenos en Instagram

guenos en Youtube

Aviso legal.

by Lila

645.33.52.63

Desitgem el desig de l’altre?

05/09/2017

 

Entendre l’ésser humà de manera aïllada i descontextualitzada és un error. Alasdair MacIntyre, a ”Animales racionales y dependientes”, va parlar de la necessitat d’entendre el subjecte com a vulnerable, i precisament per aquest fet necessitem els altres. Aquesta interdependència es dóna tant en un sentit orgànic i biològic com existencial: el fill, per poder néixer, ha necessitat la unió prèvia de dos progenitors. Tothom qui ha nascut ho ha pogut fer gràcies a una dependència biològica respecte dels seus pares. A pesar d’aquesta necessitat orgànica, els individus necessitem dels altres no per viure –subsistir–, sinó per viure bé. L’altre em resulta imprescindible com a font d’autogratificació: la necessitat de l’altre per a assolir una vida plena es posa de manifest en l’amistat. Aquest benestar que busquem en la resta de persones rep el nom de reconeixement, en termes filosòfics.

 

Deixant de banda el seu vessant competitiu i ambiciós, tots busquem l’aprovació, l’estima i el desig dels altres. Com apunta G. W. Hegel, l’ésser humà és “desig de desig”, és a dir, és un buit que precisa de l’altre per tal d’omplir-se. L’infant desitja i necessita del reconeixement del seus pares quan ha tret una bona nota a l’escola; els amants necessiten l’afecte del seu company per a sentir-se estimats. Tothom qui treballa, necessita de l’aprovació dels seus iguals i superiors per a generar una autoestima i sentir que està contribuint, de manera activa, en els objectius de la seva feina. Si a l’infant se li usurpa l’aprovació dels pares, difícilment podrà desenvolupar una autoconfiança en ell mateix; si un immigrant no està reconegut en el sistema legal del país on viu, difícilment podrà autorrespectar-se. De la mateixa manera que necessitem una poma per a alimentar-nos, necessitem els altres per a poder viure bé. L’ésser humà és un ésser en relació: amb la seva història personal, amb el seu context, amb la seva família, amb els seus amics, amb la seva parella.

 

El reconeixement és un fenomen transversal que pinta moltes facetes de l’existència humana. La lluita de la comunitat africana als EEUU durant el segle passat era una lluita pel reconeixement: reivindicaven tenir uns drets iguals que la resta de la població. En última instància, com a col·lectiu, no es sentien reconeguts en el marc legal. Portant el tema a l’àmbit de la transsexualitat, pot dir-se que qui vol canviar-se el sexe no es sent reconegut amb el que li ha vingut donat. Per tal de poder identificar-se amb si mateix, necessita que tots aquells vessants de la seva persona concordin. Les persones que estan en una relació sentimental, moltes vegades, més que desitjar que la seva parella els estimi, desitjen que els estimin d’una determinada manera. Més que l’acte d’estimar, els és rellevant la manera com s’expressa o manifesta aquest sentiment. Aquest fet porta a fer-nos reflexionar sobre el “com” del reconeixement: és un fet que desitgem el desig de l’altre, però com volem que es manifesti, aquest desig? En última instància, volem sentir-nos estimats o, en realitat, volem que se’ns mostri l’afecte de la manera que nosaltres esperem? De quina manera ens reconeixem a nosaltres mateixos? L’home s’ha d’identificar, necessàriament, amb la fortalesa, independència i racionalitat i la dona amb el tenir cura, l’emoció i la familiaritat? En quina mesura podem afirmar que els atributs a partir dels quals ens identifiquem són imposats o decidits autònomament?

 

Com tota problemàtica filosòfica, el tema del reconeixement sorgeix d’una pregunta –què és  l’ésser humà?, al què Hegel respon: “desig de desig”– que no genera una resposta, sinó un ventall molt més ampli de preguntes: vull que se’m desitgi, o vull que se’m desitgi de la manera que jo espero?

Please reload

Síguenos:
RSS Feed
  • Instagram Social Icon
  • Facebook Social Icon
  • LinkedIn Social Icon
Destacamos:
Please reload

Archivo
Please reload

Busca por conceptos