Ser. Curso de Psicología de la autorrealización.
Descubre "Semana Serena", nuestro programa gratuito de iniciación a la actitud serena
Únete aquí
Esta obra sobre psicología de la autorrealización nace de los cursos que Antonio Blay impartió durante los últimos años de su enseñanza. La transcripción, a partir de cintas magnetofónicas, la han llevado a cabo las mismas personas que asistieron a dichos cursos. Esta labor la han realizado durante sesiones, a lo largo de varios meses, en las que cada uno se ha transcrito a sí mismo, conservando, así, la frescura y la actualidad de la palabra hablada. Esta es, tal vez, la obra cumbre del maestro; dictada en el momento de máxima madurez y experiencia pedagógica en el arte de inducir al discípulo a través de los caminos de su realización personal. Estas páginas son el camino que Blay nos señala para lograr la plenitud en nuestra vida cotidiana.
La vida té com a consigna actualitzar un potencial que un porta en si mateix.
Qualsevol existència està moguda per una motivació fonamental, que l’empeny per tal que tot tendeixi a desenvolupar-se.
Es produeixen simultàniament:
Un desenvolupament del nostre potencial: implica una millora de les facultats, habilitats, etc.
Un desenvolupament de la nostra consciència: implica un increment de maduresa i de plenitud.
Des d’un punt de vista existencial, la única plenitud real és aquella que és conseqüència d’una plena actualització del propi potencial, ja que és la única que és permanent i irreversible.
El potencial està compost per 3 qualitats bàsiques:
L’energia
La intel·ligència
L’afectivitat o amor-felicitat
Energia: processos energètics vitals i psicològics. Exemples: voluntat, capacitat combativa, impuls de viure…
Intel·ligència: modes de coneixement. Exemples: percepció dels sentits, relacionar dades, abstraure, intuïr…
Afectivitat: tota la nostra gamma de sentir. Exemples:
Pla biològic: plaer-displaer, plaer-dolor, …
Pla afectiu-psicològic: amistat, afecte, cordialitat, alegría, amor, …
Pla espiritual: amor espiritual, sentiment de bellesa, d’harmonía, de beatitud, …
La nostra vida pot ser entesa com un procés d’actualització progressiva d’aquests potencials d’intel·ligència, energia i amor-felicitat.
La plenitud autèntica mai vindrà com a resultat d’una adquisició, sinó d’un desenvolupament/actualització del nostre potencial.
Lo exterior ens proporciona els elements per a que nosaltres poguem actualitzar-nos, però serà la nostra capacitat d’assimilar, comprendre i donar significat a aquests elements el que determinarà en quina mesura ens actualitzem.
La plenitud autèntica és aquella que és conseqüència de la nostra capacitat de comprendre, d’estimar i d’actuar.
En la mesura que exercitem aquestes 3 capacitats creixem, tant a nivell extern com a nivell intern.
No només són les circumstàncies i les persones que m’envolten les que fan que jo sigui feliç o desgraciat, sinó la lectura i la resposta que nosaltres els hi donem.
La única manera de desenvolupar una capacitat és exercitant-la.
Per tant, si jo vull assolir la plenitud afectiva, el que haig de fer és exercitar activament el meu acte d’estimar, de respondre amb gaudi i felicitat a les situacions que em trobi.
Mai serem del tot feliços amb l’amor que rebem. Només ho podrem ser si donem amor real.
La intel·ligència és la capacitat de veure, de comprendre, de penetrar la veritat, el sentit o el significat de les coses.
Per tant, la meva intel·ligència serà el resultat de l’exercici actiu que jo faci en recurrents actes particulars de comprensió al llarg de la meva vida.
Em desenvoluparé en la mesura en que conreï el meu interés per comprendre, em mostri més predisposat al gaudi i a l’amor, i sigui capaç de mobilitzar més sovint la meva energia profunda d’acció.
Si sóm allò que exercitem, llavors sóm tal com ens hem fabricat a nosaltres mateixos a partir de les respostes (conscients o inconscients) que hem donat a les múltiples situacions vitals.
L’existencia humana es manifesta només a través de qualitats positives (energia, intel·ligència i amor-felicitat).
Els defectes, en canvi, no són substancials, ja que no deixen de ser un dèficit d’alguna qualitat.
Els defectes són qualitats que encara no han estat prou desenvolupades.
Per tant, no té cap sentit intentar lluitar contra els nostres defectes. En canvi, el que hem de fer és exercitar més la qualitat en dèficit per tal que desaparegui el defecte.
Hi ha defectes que en realitat són qualitats mal dirigides, enfocades a un objectiu equivocat, de naturalesa destructiva. Exemples: la crueltat, l’odi, etc.
En realitat aquestes qualitats no estan prou desenvolupades, i això fa que enlloc d’estar al servei de la vida (supervivencia, creixement, construcció) adoptin una direcció oposada, en contra de la vida (negació, repressió, destrucció).
No existeix la foscor. La foscor és una insuficient presencia de llum. La única manera de lluitar contra la foscor és deixant entrar més llum.
No existeixen els defectes. Un defecte és una qualitat insuficientment desenvolupada. La única manera de lluitar contra un defecte és actualitzant/desenvolupant una qualitat a través de l’exercici de la mateixa.
Tots els nostres problemes psicològics deriven d’un insuficient desenvolupament de les nostres qualitats.
Per tant, el camí per assolir la plenitud i deixar enrere la insatisfacció no és a través de canvis exteriors, sinó a través de la nostra actualització interior.
Només quan estic vivint directament des de lo que sóc realment puc començar a obrir-me als altres d’una manera autèntica i real, sense dependència interior ni manipulació subtil ni seducció de l’altre.
Antonio Blay fue investigador de la naturaleza humana y del desarrollo de su potencial interior. No fue solo un teórico, sino que practicó ampliamente las diversas técnicas que enseñaba, ya que nunca habló o escribió sobre algo que no conociera o no hubiera experimentado por sí mismo.
